Barcelona

FAMÍLIES SALTELL-GRACIÀ

Barcelona fou la ciutat originària d’una de les famílies de les quals es tenen més dades dins del conjunt de la diàspora dels jueus peninsulars, la dels Saltell-Gracià. Es tractava, en realitat, de dues famílies jueves preeminents molt entrellaçades entre si, arrelades a la Barcelona medieval, tot i que amb ramificacions a Girona i altres poblacions del Principat. Ja apareixen en documents del segle XI, però el seu ascens a l’elit barcelonina es produí entre els segles XIII i XIV com a conseqüència de les seves activitats com a prestadors i de l’entrada a la creixent maquinària administrativa de la monarquia. El seu potencial econòmic també tingué una traducció política i en aquesta època començaren a ocupar freqüentment els òrgans rectors de l’aljama local.

Durant el pogrom de 1391, que aniquilà el call de Barcelona, Salomó Gracià aconseguí sobreviure a l’assalt juntament amb el seu fill Saltell. Aquests, després d’alguns problemes amb la inquisició, iniciaren la diàspora familiar. Primer es traslladaren a Constantinoble, on els seus descendents seguiren la tradició familiar de regir els designis de la comunitat jueva a la qual pertanyien. Al segle XVI, però, emigraren cap a Creta i, un cop allà, els Saltell (llavors anomenats Xaltiel-Hen) estan documentats com els que lideren, una vegada més, la comunitat local tant en el camp religiós com en el dels negocis. De la seva estada a l’illa, en quedà una bonica empremta: l’Hagadà Saltellus (o Brother Haggadah), un preciós llibre il·luminat de producció catalana de finals del segle XIV, propietat d’un Xaltiel cretenc del segle XVI i avui dia custodiat al British Museum.

Els Xaltiel emigraren de nou, aquest cop cap a Itàlia, quan els otomans prengueren Creta a finals del segle XVII. Llavors, la família se separà en tres grans branques. La primera prengué el nom vernacle de la família, Gracià (o Grazziani), amb el temps es tornà a bifurcar i alguns es dirigiren cap a l’est, mentre que d’altres es quedaren a Itàlia, on molts acabaren assimilant-se. La segona gran branca es dirigí cap al nord d’Àfrica i donà lloc als Chaltiel. La tercera, la més fecunda, es dirigí al nord d’Europa a principis del XVIII. Arribaren a Anglaterra, on alguns s’assentaren, fins al 11 dia d’avui, mentre que d’altres marxaren cap a Amsterdam, Hamburg i el continent americà en diversos moments de la història.

Moltes d’aquestes famílies, desgraciadament, patiren l’horror de l’Holocaust. El nombre de morts documentats és aclaparador: 162 als Països Baixos, 63 a Grècia, 54 a França, 6 a Itàlia i 5 a Alemanya; 262 en total. Queden aquí les xifres per a vergonya de la humanitat.

Actualment, algunes persones d’aquesta extensa família (es diguin Saltiel, Shaltiel, Shealtiel o Chaltiel) estan fent un gran treball per investigar i connectar les diverses branques escampades pel món. El 2003 ja es tenia constància de 680 nuclis familiars repartits per 26 països. Això suposa un llinatge, o més ben dit, una tribu d’unes 3.000 persones. La majoria es troben als Estats Units i a França, però també existeixen nuclis importants a Israel, Holanda, el Regne Unit i, en general, podem dir que hi ha representació familiar a tots els continents. Tot i la dispersió, tenen una immensa consciència col·lectiva i estan sorprenentment organitzats. Disposen de lloc web, publiquen una revista amb notícies sobre la família i periòdicament celebren trobades multitudinàries. El món no és un lloc prou gran, ni el pas dels anys suficient, per separar una família que desitgi estar unida. Els Saltell ens n’ofereixen un exemple commovedor.