LES FAMÍLIES JUEVES DE LA GIRONA MEDIEVAL
Reconstrucció del Call de Girona al segle XIV de Jordi Sagrera
Les famílies jueves de la Girona medieval vivien en un espai reduït dins dels murs del nucli antic de la ciutat, prop de la Catedral. Era el barri conegut com a call jueu, on trobaven, a poques passes, la sinagoga, els banys de purificació, la carnisseria caixer i altres espais necessaris per a portar una vida plenament jueva. Els Ravaya, els Caravida, els Aninay, els Desportal, els Desmestre/Saporta o els Falcó habitaren durant algunes generacions en cases que reflectien el nivell social i econòmic de les famílies que hi vivien, per això no és estrany que algunes fossin monumentals, amb torres i jardins. Altres, més modestes, acollien famílies d’artesans, amb un petit taller obert al carrer.
A tocar de la sinagoga, a l’actual número 23 del carrer de la Força, es trobava el casal familiar dels Falcó, una família de jueus gironins molt extensa, amb diferents branques. Amb càrrecs de responsabilitat dins de l’aljama, ja apareixen esmentats des de 1321. En els avalots de 1391, un dirigent de l’aljama anomenat Jucef Falcó esdevingué el convers Pere de Banyoles. La seva muller Astruga es va convertir i va prendre el nom de Blanca; vídua el 1392, va contraure nou matrimoni amb el convers Ferrer de Montcada. Però en l’època de les conversions massives al cristianisme, alguns Falcó mantingueren el cognom després de ser batejats: Falcó Bellshom, conseller de l’aljama el 1408, set anys clavari de l’aljama, es batejà vers l’any 1417 i passà a ser anomenat Bernat Falcó. Amb la seva muller, també conversa, i que també es deia Blanca, eren pares de David Falcó, que continuà jueu, mentre quatre fills i dues filles es convertiren al cristianisme.
Ravaya
El cognom Ravaya procedia de Castella (Abravalla) i es trobava a Girona, Castelló d’Empúries i altres localitats catalanes. Els gironins Astruc Ravaya i el seu fill Jucef foren molt poderosos entre 1265 i 1282. Jucef Ravaya, batlle de Girona i de Besalú, serví fidelment el rei Pere el Gran i dirigí les seves finances, fins arribar a ostentar l’ofici únic de tresorer reial. Aquesta dedicació feu que hagués de deixar la batllia en mans del seu pare, qui atorgà la carta de població de Palamós el 1277 com a procurador reial. Fins a la seva mort l’any 1280, Astruc ocupà la batllia de Girona com a lloctinent del seu fill Jucef, que morí a Sicília, relativament jove, el desembre de 1282. Mentre van viure, pare i fill sovint implicaven els seus negocis particulars amb les finances de la comunitat jueva de Girona i en disposaven a la seva conveniència. A canvi, la seva intercessió davant del rei permeté que l’aljama de Girona i totes les aljames dels dominis reials obtinguessin privilegis i concessions molt importants, algunes millores organitzatives i una major capacitat per portar una vida segons el dictat de la seva religió. A partir de 1284, es prohibiria als jueus l’exercici de càrrecs públics.
La família continuava present a la ciutat temps després, ja que Mossé Ravaya, Salamó Ravaya i el seu fill Abraham foren membres del consell de l’aljama entre 1352 i 1369. Un altre Astruc i Issac Ravaya apareixen en el consell de finals del segle XIV.
Casa Ravaya. Reconstrucció de Jordi Sagrera
Caravida
Els Caravida foren una família establerta a Girona almenys des del segle XIII, tot i que ja un Caravida fou designat batlle de Girona el 1192 o 1196. Segurament el seu membre més insigne fou Astruc Caravida VI, qui fundà per llegat testamentari una institució benèfica, l’almoina jueva o heqdeix, que funcionava ja a mitjans del segle XIV. Astruc Caravida va tenir tres filles però no se li coneixen fills. El 1332 casà la seva filla Ester amb el savi David Bonjorn de Barri, ric jueu de Cotlliure. La parella tingué un sonat divorci cinc anys més tard; amb tot, és possible que Ester Caravida fos la mare del famós astrònom Jacob ben David Bonjorn de Barri, autor de les taules astronòmiques publicades a Perpinyà el 1361.
Casa Caravida. Reconstrucció de Jordi Sagrera
Aninay
Bonet Aninay fou un dels primers secretaris coneguts de l’aljama de Girona, exercí aquest càrrec tres vegades entre 1267 i 1281. Un altre membre de la família fou Adret Aninay, que participà dels enfrontaments interns de la comunitat a finals de segle XIV. El 1391 es trobà reclòs a la torre Gironella després de l’assalt al call. Un altre membre de la família, Astruc Aninay tenia 33 llibres a casa segons l’inventari encarregat pel bisbe el 1415. La seva vídua Vengues apareix esmentada el 1450. Dos germans anomenats Adret Aninay (ob. ca. 1459) i Bondia Aninay apareixen com a consellers de l’aljama el 1444. Durant la segona meitat del segle, un altre Astruc Aninay i el seu germà Lleó Aninay ocuparen càrrecs destacats de l’aljama. Justament Lleó fou un dels darrers dirigents de la comunitat, qui més lluità per aconseguir que es permetés la venda lliure dels béns mobles dels jueus per poder marxar cap a l’exili el 1492.
Casa Aninay. Reconstrucció de Jordi Sagrera
Del Portal o Desportal
El mestre Mossé Abraham del Portal (ob. 1398), que havia residit a Camprodon el 1370, habitava a Girona a finals de segle. Podria tractar-se del pare d’un metge jueu, Natan Mossé Desportal (ob. 1410), que exercí a Sant Feliu de Guíxols i morí deixant una important biblioteca a càrrec de la seva muller Goig. El mestre Mossé del Portal amb el seu fill Abraham Mossé del Portal apareixen al llistat de candidats per al consell de l’aljama de Girona. El fill era esmentat com un dels cinc jueus més rics de la comunitat de Girona en un document de 1408; l’any 1400 s’estrenà com a regidor i ho fou fins a la seva mort, l’any 1448. El 1459, el metge Bonjuha Abraham del Portal actuà com a nunci o missatger de l’aljama de Girona davant del rei i oferí al monarca un donatiu graciós. El mateix any, Astruc Abraham del Portal, possiblement el seu germà, també seria regidor de l’aljama. Ell mateix apareix entre els creditors que van intentar cobrar els seus préstecs a cristians la primavera de 1492, abans d’abandonar Girona.
Casa Desportal. Reconstrucció de Jordi Sagrera