Els jocs i les joguines nos diverteixen, nos ajuden a expressar-nos, a fer volar la imaginació i activen la nostra creativitat i les nostres habilitats. És divertit jugar sols o soles, amb amics i amigues i amb la família!
Quan juguem aprenem! Aprenem valors, habilitats i com nos hem de relacionar entre nosaltres. És a dir, els jocs i les joguines nos ensenyen a ser i a saber el que la societat espera de nosaltres.
Amb cada joc i amb cada joguina explorem i descobrim habilitats i comportaments diferents. Un ventall gros de jocs i joguines, l’opció d’escollir, nos permetrà sortir de la limitació imposada.
Te convidem a descobrir noves opcions i nous camins per tal de jugar lliurement.
Aqueixa exposició és el resultat del treball conjunt de col·laboració entre l’alumnat de les escoles de La Bressola (escoles associatives de la Catalunya Nord), el Centre de Formació Professional Català (Rosselló) i el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres (Alt Empordà). Els mainatges, a partir de les col·leccions del Museu, engeguen un procés d’anàlisi dels valors que s’amaguen rere els jocs i les joguines, investiguen com els condicionen, examinen les conseqüències que se’n deriven i proposen idees per al futur.
A través d’un grup motor format per una representació d’alumnes, mestres i les especialistes del Museu, el debat s’articula per a crear aquesta exposició. Una exposició pensada per la mainada i per a la mainada, però per a jugar-hi tothom.
La variant del català parlada a Catalunya Nord és el septentrional, sovint anomenat rossellonès. Malgrat que la substitució lingüística l’ha fet pràcticament desaparèixer, encara se’n conserven qualques trets característics, especialment pel que fa al lèxic.
En aqueixa exposició, en podreu descobrir una petita mostra.
Nin: nen, fiet, xic, xiquet, minyó, minyonet, noi, al·lot, xicot.
Nina: nena, fieta, xica, xiqueta, minyona, noia, mossa, al·lota.
Mainatges: nins i nines
Patota: nina, pepa, fieta, munyeca, monyica
Espiar: mirar, observar, espiocar, sotjar, guaitar.
Mes: Però (en l’exposició s’ha optat per la forma ‘però’ per evitar confusions).
Demostratius: aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes...
Ús de la forma plena dels pronoms personals febles: nos, vos, se, te..-
Desinència en -i a la primera persona del singular de l’indicatiu: jo jugui, jo canti, jo estimi...
Traparem: trobarem
Juga-hi! Una reflexió dels mainatges sobre joguets i gènere