Hi ha dones que per motius de gènere, orientació sexual, activitats, professió o simplement pel context en què van viure es van situar fora de les lleis i de les normes. Unes quantes van ser processades i jutjades. Totes foren condemnades socialment i van pagar car determinades actuacions o maneres de ser-hi. Són dones de diferents èpoques que van conèixer la marginació i sovint la pobresa. En trencar les normes, algunes van obrir camí perquè la societat acceptés diferents maneres d’estimar, de ser o no mare i de viure al món. Van fer possible que les dones del present puguin viure amb una major llibertat i amb menys prejudicis patriarcals.
Dones acusades de Bruixeria
L’arribada de milers de persones del sud de França al tombar dels segles XVI i XVII, va provocar greus tensions a les viles catalanes. Malgrat ser majoritàriament persones que parlaven un mateix idioma, els costums i el simple fet de ser estrangeres va provocar diferents formes de rebuig. Una d’elles va ser acusar a moltes de les dones que van arribar de bruixeria. Per descomptat, no hi havia ni hi ha hagut mai «bruixes» si no és a l’imaginari col·lectiu o a la literatura de ficció, però acusar algú de «bruixeria» servia per classificar una persona de «diferent» i, sobretot, de forana.
Als arxius catalans trobem molts exemples de documentació processal que demostra una fase de deliri col·lectiu a Catalunya contra un munt de dones que van ser marginades, que recorrien a la prostitució per a sobreviure, i que malvivien a les viles catalanes pel simple fet de ser estrangeres, per recórrer a costums diferents o pel simple fet de ser «dones» i optar per la seducció com a mètode d’emmetzinament de les ments. Algunes d’elles, forçades per aquesta repressió tant brutal, van acabar creient o optant per fer creure que ho eren de bruixes, com a mètode de supervivència i resistència: «Si vols que sigui bruixa, ho seré, però aleshores ves en compte.»
Vegeu la selecció de fotografies i documents a continuació, feu clic per ampliar-los:
