Dones fora de la norma

Hi ha dones que per motius de gènere, orientació sexual, activitats, professió o simplement pel context en què van viure es van situar fora de les lleis i de les normes. Unes quantes van ser processades i jutjades. Totes foren condemnades socialment i van pagar car determinades actuacions o maneres de ser-hi. Són dones de diferents èpoques que van conèixer la marginació i sovint la pobresa. En trencar les normes, algunes van obrir camí perquè la societat acceptés diferents maneres d’estimar, de ser o no mare i de viure al món.  Van fer possible que les dones del present puguin viure amb una major llibertat i amb menys prejudicis patriarcals.

Dones acusades de Bruixeria

L’arribada de milers de persones del sud de França al tombar dels segles XVI i XVII, va provocar greus tensions a les viles catalanes. Malgrat ser majoritàriament persones que parlaven un mateix idioma, els costums i el simple fet de ser estrangeres va provocar diferents formes de rebuig. Una d’elles va ser acusar a moltes de les dones que van arribar de bruixeria. Per descomptat, no hi havia ni hi ha hagut mai «bruixes» si no és a l’imaginari col·lectiu o a la literatura de ficció, però acusar algú de «bruixeria» servia per classificar una persona de «diferent» i, sobretot, de forana.

Als arxius catalans trobem molts exemples de documentació processal que demostra una fase de deliri col·lectiu a Catalunya contra un munt de dones que van ser marginades, que recorrien a la prostitució per a sobreviure, i que malvivien a les viles catalanes pel simple fet de ser estrangeres, per recórrer a costums diferents o pel simple fet de ser «dones» i optar per la seducció com a mètode d’emmetzinament de les ments. Algunes d’elles, forçades per aquesta repressió tant brutal, van acabar creient o optant per fer creure que ho eren de bruixes, com a mètode de supervivència i resistència: «Si vols que sigui bruixa, ho seré, però aleshores ves en compte.»

Vegeu la selecció de fotografies i documents a continuació, feu clic per ampliar-los:

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa. Fons: Batllia de Terrassa. Portada del procés judicial contra Joana Parés dels mesos de setembre a desembre de 1602. En ell s’hi observa la sentència final: “És bandejada per tota la vida.” Procés judicial del 2 de setembre de 1602. Exp. 97/20. Document 1 d’aquesta edició.

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa. Fons Batllia de Terrassa. Relació de les dones acusades de bruixeria i arrestades el juliol de 1615 després de la confessió de Joana Farrés. També hi trobem les persones que se’n van haver d’ocupar abans de portar-les a les presons secretes de la Santa Inquisició Barcelona. Procés judicial de l’11 de juliol de 1615. Exp. 108/33. Document 12 d’aquesta edició.

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons: Consultorio para la mujer Elena Francis. Carta sentimental enviada al Consultorio para la mujer Elena Francis i resposta. Barcelona, Data: 1958

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons: Consultorio para la mujer Elena Francis. Carta sentimental enviada al Consultorio para la mujer Elena Francis i resposta. Barcelona, Data: 1958

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Autoria desconeguda. Col·lecció d’imatges del Baix Empordà. Parella de dones nues. Postal pintada. Data: [1900-1930]

Arxiu Comarcal de l'Anoia. Autor desconegut. Fons AFMI. Prostituta l'any 1904

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Autoria: Vicenç Baldrich. Fons: Vicenç Baldrich. Dona d’ètnia gitana amb pandereta i un mono. Data: ca. 1950

Arxiu Nacional de Catalunya. Autoria: Gabriel Casas i Galobardes. Fons: Gabriel Casas i Galobardes. Maruja, també coneguda com la reina del Barri Xino de Barcelona, en un bar al districte cinquè de Barcelona. Data: 1930

Arxiu Nacional de Catalunya. Autoria: Josep Maria Sagarra i Plana. Fons: Josep Maria Sagarra i Plana. Dolors Bonella i Alcánzar, coneguda popularment com la Monyos, a Barcelona. Data: 1930

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa. Fons: Batllia de Terrassa. Testimoniatge de Margarita Tafanera el 18 de juliol de 1619 quan, al mig del procés contra ella i altres cinc dones acusades de bruixeria, la van apedregar una gernació de més de dues-centes persones de la vila. En ell relaciona totes les ferides i danys que va patir. Procés del 18 de juliol de 1619, f.5v-6r. Exp. 115/21. Document 21 d’aquesta edició.

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa. Fons: Batllia de Terrassa. Testimoniatge de Margarita Tafanera el 18 de juliol de 1619 quan, al mig del procés contra ella i altres cinc dones acusades de bruixeria, la van apedregar una gernació de més de dues-centes persones de la vila. En ell relaciona totes les ferides i danys que va patir. Procés del 18 de juliol de 1619, f.5v-6r. Exp. 115/21. Document 21 d’aquesta edició.

Arxiu Municipal de Torroella de Mongrí. Fons: Ajuntament de Torroella de Montgrí. Llibre de la causa pia del difunt Josep Metge. Causa pia destinada a dones joves, amb quinze anys complerts, orfes i pobres, de la vila de Torroella de Montgrí. Beneficència, causes pies, almoines i llegats. Data: 1718-1756

Arxiu Municipal de Torroella de Mongrí. Fons: Ajuntament de Torroella de Montgrí. Llibre de la causa pia del difunt Josep Metge. Causa pia destinada a dones joves, amb quinze anys complerts, orfes i pobres, de la vila de Torroella de Montgrí. Beneficència, causes pies, almoines i llegats. Data: 1718-1756

Arxiu Municipal de Torroella de Mongrí. Fons: Ajuntament de Torroella de Montgrí. Llibre de la causa pia del difunt Josep Metge. Causa pia destinada a dones joves, amb quinze anys complerts, orfes i pobres, de la vila de Torroella de Montgrí. Beneficència, causes pies, almoines i llegats. Data: 1718-1756