Andreu Galera (Arxiu Històric de Cardona)
Més enllà del gran aparador que són els professionals i les curses que any rere any omplen el calendari com ara la Volta, hom no pot entendre la veritable dimensió esportiva i social del ciclisme sense tenir present els aficionats que fan de la bicicleta la protagonista del seu temps d’esbarjo. Són els milers i milers de ciclistes que omplen les carreteres i els vials forestals per a fer d’aquesta pràctica esportiva un referent de la seva vida. “Mens sana in corpore sano” com diu l’adagi clàssic, i res més sa per al cos i la ment que un parell d’hores a sobre d’una bicicleta, sigui de muntanya o de carretera, per aclarir les idees.
D’ençà de la dècada de 1880, Europa i Catalunya van viure l’efervescència d’aquest nou esport amb la progressiva fundació dels clubs ciclistes que es va estendre arreu del país en el marc de la societat industrial i la possibilitat de gaudir del temps d’oci mitjançant el ciclisme. L’eclosió de clubs i penyes viscuda a les tres primeres dècades del segle XX, i que encara avui són una realitat ben present, és el reflex de les colles d’aficionats a donar pedals que fan del calendari anyal d’excursions i l’esmorzar entre amics i companys un dels moments més anhelats dels caps de setmana. Són les estones que ens han de permetre relacionar-nos amb d’altres fora del nostre àmbit familiar i professional a través de compartir valors com el sacrifici, la solidaritat i el respecte, i que fan del ciclisme i la seva gent un esport únic.