Podria haver estat en origen una torre de vigilància del camí antic entre Barcelona i Sant Cugat. Datada entre els segles X i XI, al segle XII ja exercia com a església de la vall de Gausac amb el nom de Santa Maria del Bosc. Durant el segle XVII es va popularitzar la devoció a Sant Adjutori, amb un altar dins l'església, i s’amplià l’edifici per acollir els pelegrins. Al segle XIX l'església va restar abandonada. Avui dia es conserva l'edifici de planta circular inicial, que li dona una singularitat especial.
La planta circular fa quatre metres i mig de diàmetre i té una volta semiesfèrica amb una finestra amb arc de pedra treballada. S'hi aprecien tres nivells: l'inferior preromànic i els dos restants, romànics.
Se la coneixia antigament amb el nom de Santa Maria de Gausac i després com a Mare de Déu del Bosc, per la imatge que s'hi venerava, que actualment es conserva al monestir de Sant Cugat.
