Font ubicada al centre del claustre, té la funció recreativa i de rentamans per als monjos. Està formada per dos dipòsits o cossos de planta circular sobreposats. L’inferior està format per 29 lloses de pedra en vertical, i el superior és un sol bloc buidat que reposa en un tambor o pilastra central, tot de pedra també. Disposava d’un brollador que en principi funcionava pel principi dels vasos comunicants amb una cisterna adossada al palau abacial. L’aigua que brollava per la part superior, queia al dipòsit superior i saltava a l’inferior a través dels orificis de cada cara del bloc superior.
Quan es construí el claustre romànic, la voluntat de disposar del sortidor central va obligar a anar a cercar l’aigua a una certa distància i construir una mina o conducció que acabés en una cisterna elevada. D’aquesta manera, la diferència de nivell entre la cisterna i el centre del claustre permet que, per mitjà d’un vas comunicant, hi hagi la pressió suficient per fer-ne sortir un raig d’aigua vertical.
