Església documentada l’any 1047, des del 1176 consta com una de les parròquies que estructuren el territori de Sant Cugat. L’any 1492 fou agregada a la de Sant Cebrià de Valldoreix a causa del despoblament de l’entorn. L’edifici, d’origen preromànic, ha estat molt transformat, especialment al segle XVIII, quan s’inverteix la seva orientació interior i es construeix la torre del campanar. Entre els altars interiors, n’hi havia un dedicat a Sant Mamet, el sant protector de les mares en període d’alletament i motiu d’un aplec a l’agost.
Està situada damunt d’un turonet, al costat del camí antic de Sant Cugat a Rubí on es troba la masia de Can Castanyer.
L’edifici és de planta rectangular i una sola nau sense absis. Segueix l’orientació tradicional de llevant a ponent amb un cementiri antic al costat. Fou cremada el 1936 i no en quedà res de l’interior a excepció del retaule de Sant Sebastià i el del Sant Crist. Acabada la guerra, la família Muñoz Castanyer restaurà l’església i hi retornà el culte amb una nova talla de la Verge.
