Els gegants de la vila

Reus compta amb gegants des de començaments del segle XVII. Sabem que el gener de 1620, per Sant Sebastià, van sortir, juntament amb altres balls i entremesos. Des d’aleshores, la presència d’aquestes figures ha estat constant en les festes reusenques.

Els gegants de la Vila, tal com avui els coneixem, foren bastits a començaments del segle XIX, amb voluntat de voler representar les diferents parts del món: Europa, Àsia, i Amèrica, amb la construcció dels gegants vitxets, moros i indis. Una parella de gegants negres no es va fer en aquell moment pel context polític i no ha estat fins al segle XX que s’hi ha incorporat les parelles de japonesos i els negres.

Els Vitxet era inicialment un gegantó, amb les cames del ballador a la vista, adoptant la seva aparença actual cap al 1861. La Vitxeta manté fins a l’actualitat un costum que le singularitza: canvia sovint de vestits, seguin les tendències estètiques de cada moment històric.

Els gegants indis corresponen a la visió idealitzada que els europeus teníem dels nadius americans, a començaments del segle XVIII. L’indiu com es coneix popularment és la figura de més pes i alçada del conjunt.

Simbolitzant els pobles veïns de la Mediterrània, entre el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, aquestes figures s’allunyen de l’estereotip de guerrer amb que molts cops la cultura popular sol representar a pobles secularment enfrontats.

Malgrat que al segle XIX hi hagué un intent de construir uns gegants xinesos, no fou fins al 1956 que la ciutat comptà amb una representació de l’extrem Orient, obra de Ramon Ferran.

No ha estat fins a les acaballes del segle XX que aquesta parella –l’actual, obra també de Ramon Ferran– ha completat la visió del món sencer que ofereixen els gegants de la ciutat.

La ciutat de Reus va conservar la gralla com a instrument d’acompanyament dels gegants en moments de decadència de l’ús de l’instrument, quan es mantenia pràcticament només gràcies a les colles castelleres.

El repertori tradicional dels gegants reusencs inclou la marxa i el valset, com a peces més característiques.