Diables, foc i festa

El foc és un component cabdal de la Festa Major de Reus: foc de combustió, amb la teiera, i foc pirotècnic, amb la tronada, els castells de foc o el Ball de Diables, sense oblidar la pólvora que empren altres balls per disparar salves.

Des del segle XVIII, Reus compta amb antiga i singular tradició de ball de diables. Representació de teatre de carrer, arreu de Catalunya, de la lluita entre el cel i l’infern, al Baix Camp i el Priorat, el ball esdevé, al segle XIX, un recurs festiu de participació individual: en diades assenyalades, hom pot obtenir un vestit, de lloguer o cedit pels mateixos establiments de fabricació o venda de pirotècnia, per participar a la festa.

Sense colles estables, aquest model propicia la sortida de desenes de diables en tota mena de celebracions i una rica varietat en la indumentària, característiques úniques a tot el país.

Els vestits dels diables reusencs –com aquestes jaquetes, del segle XIX– han estat sempre decorats amb motius de roba, retallats i cosits sobre la base de indumentària

La tècnica de decoració ha evolucionat amb el temps, però encara avui no hi ha dos vestits de diable exactament iguals.

L’evolució de la societat ha comportat la creació d’una colla estable, com a associació cultural, malgrat això, la Festa Major de Misericòrdia conserva l’antiga pràctica de participació individual en la baixada en cercavila cap al santuari.

La carretillada o exhibició de foc a la plaça és el moment més espectacular de l’actuació dels diables: al Mercadal, per Sant Pere, o davant el santuari de Misericòrdia.

A més de les carretilles, artifici característic dels diables, Reus va comptar amb una considerable indústria pirotècnica per a la preparació de castells de foc.

Com la tronada, els canons festius servien per anunciar la festa. Propietat de les empreses pirotècniques, com aquest de ca l’Espinós, es cedien a canvi de la compra dels trons corresponents.

En l’actualitat, el canó de festa evoluciona en cercavila pels carrers de Reus, acompanyat de la música i de cançons, amb un caire burlesc sobre fets d’actualitat.

Els bous de foc també eren propietat de les empreses de pirotècnia, que els cedien a canvi d’adquirir els coets i trons que carregaven a l’espatlla. Eren doncs, un recurs, per a gaudir de les festes jugant amb el foc. A partir de la descoberta d’una antiga peça, en l’actualitat, han tornat als carrers de Reus.

Els castells de focs reben el seu nom de les estructures de fusta i tela, a vegades figurant construccions, que sostenien rodes de foc i altres artificis pirotècnics. Aquesta figura humana, s’enfilava per un pal, amb l’ajut d’una corda que manipulava el pirotècnic, per acabar encenent una roda de coets, a dalt de tot.

Els castells de focs són els espectacles festius efímers per excel·lència, assenyalant moltes vegades la fi de la celebració.