El seguici dels balls

Ball de Bastons. També anomenat de Bastonets, és una de les danses més antigues del seguici. Ben documentada des del segle XVIII, ha tingut una notable continuïtat a la festa, com a únic ball no vinculat al municipi que es va mantenir al segle XX.

Ball de Gitanes. A Reus, aquesta dansa basada en el trenat d’unes cintes al voltant d’un pal, que sosté un diable, ja es ballava a finals dels segle XVII. Recorda els costums a l’entorn de l’Arbre de Maig. Incorpora parlaments de caire burlesc, en referència a fets d’actualitat. Fou recuperada el 1982.

Ball de Mossèn Joan de Vic. Moixiganga burlesca, coneguda al segle XVIII, segueix l’argument d’una cançó que explica el trist retorn de la guerra d’un senyor (o mossèn), pobre, que acaba morint. Fou recuperada el 1983.

Ball de Valencians. Es considerat com un dels precedents dels actuals castells pel fet de que acaba amb la construcció d’una torre humana que, al segle XIX, esdevingué el motiu principal del ball. A Reus es van recuperar les figures, amb mocadors, al 1957 per primer cop i retornà al seguici a la dècada de 1980.

Ball de Prims. Dansa de joglars, amb una indumentària molt vistosa, que incorpora màscara i cascavells, probablement ja es ballava a la primera meitat del segle XVII. Tornà a les festes reusenques a partir de 1981.

Ball de Cercolets. Els balladors formen diverses figures amb uns cèrcols enramats que porten a les mans. La dansa es vincula a cerimònies de festeig presents a diverses cultures. Es va reincorporar a la Festa Major el 1996.

Ball de Cavallets. Figura els enfrontaments històrics entre cristians i musulmans per la conquesta del territori. Els balladors porten penjant la figura d’un cavall, representant que cavalquen, i lluiten simbòlicament amb espases. Documentada des del 1620 fins a començaments del segle XIX, es va recuperar el 1998.

Ball de Galeres. Figura els combats navals entre les naus cristianes i musulmanes pel control de la Mediterrània. És una dansa singular, en la línia de les naumàquies que sovintejaven en les festes antigues. Es va recuperar al 2003.

Ball de Pastorets. Dansa amb bastons llargs que incorpora parlaments en què els balladors, que representen pastors arribats a la ciutat des de la muntanya, fan broma d’esdeveniments actuals.

Ball de Pere Joan Barceló. Reus compta amb una llarga tradició de balls parlats que combinen la dansa amb la representació teatral. El personatge de Pere Joan Barceló Carrasclet va inspirar aquesta dansa amb parlaments i ús d’armes d’avantcàrrega, el 2009.

Ball de Dames i Vells. És un dels balls parlats més antics de la ciutat, representant els enfrontaments dialèctics entre parelles de dones joves i homes vells, interpretades respectivament per persones del sexe contrari. Amb una forta càrrega satírica i uns textos que s’adapten a cada moment, no participa en el seguici, però es pot veure actuant pel carrers des de 2009.