Entre 1866 i 1895 la troballa d’inscripcions procedents de l’antiga necròpolis jueva havia estat un fet corrent; al llarg dels anys, aquestes van trobar un primer aixopluc en el Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts creat el 1857 i obert per primera vegada al públic l’any 1870 al monestir de Sant Pere de Galligants. Aquell muntatge expositiu primerenc és una mostra evident de l’interès que ja des d’un primer moment despertaren aquests antics testimonis de la presència dels jueus. Els erudits van considerar tan rellevants aquelles pedres amb noms que van convertir-les en la base de la col·lecció del Museu recentment inaugurat. Gràcies, entre d’altres, als membres de la Comissió Provincial de Monuments ara sortien a la llum per primera vegada. Per a la Comissió treballaria Fidel Fita, un dels principals hebraistes espanyols. Ell, juntament amb l’erudit gironí Enric Claudi Girbal, va iniciar la localització de les inscripcions hebrees de Girona.
Quan, el juliol de l’any 2000, es va inaugurar la primera sala del Museu d’Història dels Jueus, la col·lecció de làpides hebraiques hi va ser traslladada en la seva totalitat, cedida en dipòsit per la Generalitat de Catalunya al Patronat Call de Girona. Aquesta col·lecció, que s’ha anat ampliant amb noves làpides localitzades a diferents punts de la ciutat, constitueix el conjunt lapidari hebraic més important de tot el país i de l’Estat espanyol.
A inicis del segle XX una fotografia de Valentí Fargnoli recollia les cinc primeres làpides hebrees enteses com a elements patrimonials i d’interès artístic. Ara, aquestes pedres amb nom són la principal raó de ser d’un museu dedicat a la història d’aquelles i d’aquells que un dia van tenir el seu nom inscrit en lletres hebraiques en les làpides de l’antic cementiri jueu de Girona.
