Montjuïc, el fossar dels jueus
Situat al nord de la ciutat, en el vessant occidental de la muntanya de Montjuïc, la muntanya jueva, el cementiri jueu ocupava un espai ampli ben delimitat per les rieres del Bou d’Or i de Can Camaret, a tocar l’antic camí de França. Nombroses són les dades de què disposem d’aquest cementiri, esmentat per primera vegada en un document del 13 de juny de 1207. Tanmateix, no serà fins al primer quart del segle XVII en endavant quan diversos autors, nacionals i estrangers, amb un incipient criteri arqueològic, s’ocuparan de la necròpolis, encara un misteri, i del destí dels seus testimonis epigràfics. Aquests, escrits en una llengua abstrusa, sovint apareixien en diversos punts de l’antic cementiri o reaprofitats a considerable distància. Resulta curiós que, segles després de la desaparició de la necròpolis, alguns d’aquests testimonis fossin encara visibles i que ja a les acaballes del segle XIX circulessin algunes llegendes i tradicions relacionades amb el cementiri, com la del Bou d’Or, estretament lligada a la visió popular del jueu, o la de la caixa encantada.
Ja en la segona meitat del segle XIX, l’any 1865, les obres de la nova via fèrria proporcionaren les primeres restes de sepultures i un any més tard foren localitzades les dues primeres làpides reaprofitades al casal fortificat de Palau Sacosta, propietat del noble Joan de Sarriera. La documentació ha permès precisar que el 14 de juliol de 1492, dins el marc de la liquidació dels béns de l’aljama després de la promulgació de l’edicte d’expulsió, els dirigents de l’aljama i altres jueus singulars cediren gratuïtament (liberaliter donare) a Joan de Sarriera la propietat del cementiri. En disposar aquest de les pedres del fossar, va decidir reutilitzar-les com a material de construcció en la gran reforma del seu casal, conegut com les Torres de Palau, realitzada l’any 1495; i no seria sorprenent que les dotze làpides fins ara identificades fossin només una petita part de les que encara resten per localitzar a Palau Sacosta.
