La majoria dels judicis per bruixeria conservats desembocaren en sentència de mort a la forca, seguida de la cremació del cadàver. Aquestes sentències, en les quals s’esmentaven de forma explícita tots els mals suposadament perpetrats per les acusades, eren llegides públicament davant la multitud congregada el dia de l’execució, per tal de reforçar-ne el caràcter exemplificant. L’eliminació de les persones suposadament culpables de les malalties i morts que havien sacsejat la comunitat, si bé suposaria una certa restauració de l’ordre a ulls de la població, no comportaria, tanmateix, l’aturada de les accions judicials. Gràcies a les confessions obtingudes durant els judicis, els tribunals disposaven dels noms dels còmplices de les bruixes confesses, i això facilitaria l’obertura de nous processos contra altres membres de la suposada secta bruixesca.
Psicosi popular i estat d’excepció
Els desaforaments o desafurs van ser una pràctica legal força estesa durant els segles de la cacera, especialment en els dominis senyorials de muntanya. A través d’aquest procediment, el conjunt dels habitants d’una comunitat es comprometia amb el senyor a suspendre temporalment la legalitat vigent per tal de facilitar l’acció de la justícia, la qual cosa obria la porta a una mena d’estat d’excepció que permetia als tribunals actuar amb total llibertat i sense respectar les mínimes garanties processals de les acusades.
Inquisició i cacera de bruixes
Malgrat la imatge negativa de la Inquisició com a principal responsable de la cacera de bruixes, les darreres investigacions han demostrat el paper prudent i, fins i tot, escèptic de les autoritats inquisitorials pel que fa al crim de bruixeria a Catalunya. En la majoria dels casos, el tribunal del Sant Ofici intentà de manera infructuosa intervenir en una dinàmica persecutòria que sovint es gestava, esclatava i es resolia en l’àmbit local, en el marc d’uns tribunals civils amb una gran autonomia jurisdiccional i en contacte directe amb unes comunitats que demanaven actuacions decidides contra els suposats responsables de les seves desgràcies, personificats en la figura de bruixes i bruixots. Les poques dones jutjades per la Inquisició a Catalunya foren majoritàriament absoltes o bé condemnades a penes lleus, i a vegades foren desterrades dels llocs d’origen per ordre dels inquisidors amb l’objectiu d’evitar la ira de la població i de les autoritats locals.
«... y a la dita na Gabriela condemnam a mort natural, çò és a ser penjada en alta forca de tal manera que la ànima se li separe del cos, per a que a ella sia càstich y a altres exemple» Sentència contra Gabriela Sanci d’Esterri, 1592