Durant el segle xx, s’han dut a terme successives reformulacions del fenomen de la bruixeria i la cacera de bruixes, en paral·lel a la difusió i la consolidació de nous «estereotips de la bruixa» en el context de la cultura de masses. Des d’àmbits diversos i complementaris, que van des del romanticisme noucentista fins al marxisme, passant pel feminisme de segona onada o determinades tendències de la medicina alternativa, la figura de la bruixa ha estat utilitzada com un símbol en el marc de reivindicacions socials, culturals o de gènere. Malgrat que bona part d’aquestes reinterpretacions es troba actualment deslligada dels darrers avenços en la recerca històrica i antropològica, l’èxit entre el gran públic ha estat considerable, tal com s’evidencia en multitud d’obres literàries i audiovisuals contemporànies.
Les fires de bruixeria
L’explosió del mercat turístic durant les darreres dècades ha comportat la reconversió d’elements històrics i patrimonials de cara a l’explotació per part d’operadors i administracions locals d’arreu del territori. El fenomen de la bruixeria i la cacera de bruixes no s’ha escapat d’aquesta dinàmica, fet que es tradueix en l’aparició d’una multitud de fires de bruixeria o similars, en què es barregen elements del folklore festiu i recreacions històriques de caire medieval amb una variada oferta de productes naturals, material esotèric, vidents o tarot. Al Pirineu i les terres de Ponent, destaquen el ja veterà Aquelarre de Cervera o la recent fira Ambruixa’t de Ribera de Cardós.
