Àmbit 1: Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra
Dos sacerdots assassinats per grups extremistes el 1936.
El sacerdot a què es refereixen aquests documents va ser assassinat per les denominades “patrulles de control”, en el marc de la repressió exercida per aquests escamots que van executar un gran nombre d’eclesiàstics i de propietaris, així com qualsevol persona sospitosa de ser considerada contrarevolucionària.
La crema d’esglésies i la matança de religiosos van marcar l’inici de la Guerra Civil i van depassar la capacitat de control de la Generalitat.
«Amb aquestes matances, com ha dit Josep Benet, aquells assassins van servir en safata als militars revoltats el títol de cruzada, perquè, encara que no s’havien tirat al carrer per defensar l’Església, van poder presentar-se davant l’opinió nacional i internacional com els seus salvadors». RAGUER, Hilari. “Persecució religiosa i salvament de vides”, a Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. Violència, repressió i primer exili, vol. 5, Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 52.
En el llibre d’inscripcions i en el certificat de defunció d’un soldat republicà a qui se li va assignar l’estranya professió de “prisionero de guerra” figura com a causa tècnica de la mort una insuficiència cardíaca. Tot i així, és aclaridor llegir en el breu informe mèdic que acompanya el certificat de defunció que la causa directa d’aquesta insuficiència cardíaca van ser els cops rebuts als genitals. Així ho testimonia l’ofici remès des de la jurisdicció militar al Jutjat Municipal Degà de Barcelona l’11 de març de 1939.
Presoner de guerra mort per aturada cardíaca a causa de cops rebuts als genitals (març de 1939). Segons l’ofici remès pel Jutjat Militar:
«siendo producida la muerte según resulta de la certificación de la autopsia, por inhibición cardíaca a consecuencia de golpes en la región escrotal».
Per a més informació:
