Àmbit 4: Control social durant el franquisme
La Llei de “vagos y maleantes” va ser aprovada l’any 1933, durant la Segona República. Tot i així, no va ser fins a la reforma de l’any 1954, d’acord amb la visió moral del nacionalcatolicisme, que s’hi va incorporar l’homosexualitat com a conducta de la qual calia protegir la societat. Malgrat tot, cal tenir present que això no significa que prèviament l’homosexualitat no fos igualment perseguida.
A tall d’exemple, en un sumari de l’any 1953, per inducció al suïcidi i escàndol públic, s’hi recullen expressions tan homòfobes com aquestes:
«tarados de homosexualidad congénita»; «merced al torcido instinto sexual de uno y otro»; «impulsado por el mismo morboso sentimiento»; «fichado por la policía como invertido»; «aberración sexual patológica»; «no fue sincero y que faltó a la verdad, cosa nada extraña en la condición moral de los que sufren desviación sexual»; «el género de vida llevado con sus amigos y congéneres de torcido instinto sexual, de la cual pudo y debió apartarse por propia estimación nivel social»
(Sentència del sumari de l’any 1953 per inducció al suïcidi i escàndol públic, 212/1953, Jutjat d’Instrucció núm. 12 de Barcelona, reproduïda en l’executòria per escàndol públic 103/1954 d’aquest sumari).
La Llei sobre perillositat i rehabilitació social de l’any 1970 representa el relleu normatiu de la Llei de “vagos y maleantes”. D’aquesta manera la criminalització de l’homosexualitat no només continua vigent, sinó que en delimita el tractament amb major detall. Així, si bé la reforma de la Llei de “vagos y maleantes” de l’any 1954 havia posat al mateix nivell l’homosexualitat que els “rufianes y proxenetas”, la Llei sobre perillositat i rehabilitació social la considerava com una categoria diferenciada.
No fou fins al desembre de 1978 que es va produir una revisió profunda dels estats de perillositat i es va suprimir, junt amb altres reformes, la referència legal als actes d’homosexualitat.
Per a més informació:
