Àmbit 3: La llengua catalana durant el franquisme
Els noms propis afins al clima revolucionari del període de la Segona República i la Guerra Civil, com ara Llibertat o Germinal, són considerats “ilegales” i “subversivos” i substituïts pels tradicionals del santoral catòlic.
L’Ordre de 9 de febrer de 1939 (BOE de 23/02/1939) concedia un termini de 60 dies als pares per canviar els “nombres exóticos y extravagantes” dels seus fills pels propis del santoral. Un cop superat aquest termini, l’encarregat del Registre Civil havia d’imposar el nom del sant del dia en què va néixer el nen o la nena, i en cas d’ignorar-se la data, el sant venerat a la localitat.
«se ha solicitado certificación de nacimiento relativa a Doña Libertad […], cuya acta aparece extendida en catalán [agreujant de doble falta!] y figura como nombre patronímico de la inscrita el citado de “Libertad”.[...] EL FISCAL MUNICIPAL, dice: Que apareciendo de la inscripción de nacimiento de Doña Libertad […], el haberse infringido las normas que sobre imposición de nombres establecen la vigente Ley y Reglamento del Registro Civil por ser el de Libertad, con el que aparece inscrita, impropio de persona a la vez que subversivo, entiende esta representación Fiscal que, de conformidad a lo que dispone el artº 54 de la Ley en relación con el 212 y disposición transitoria 6ª del Reglamento, procede incoar de oficio expediente gubernativo sobre cambio del citado nombre de Libertad que ostenta la inscrita por el de Liberta-María que, según aparece de la certificación canónica presentada, le fue impuesto a la misma al ser bautizada en la Parroquia de la Santa Cruz de Bordeaux, Francia.»
Per a més informació: