La dona com a no subjecte de ple dret: autoritzacions i consentiments maritals i paterns

Àmbit 2: La dona durant el franquisme

Els procediments d’autoritzacions i consentiments maritals i paterns exemplifiquen la situació de greuge comparatiu que tota dona havia d’assumir envers el marit o el pare. En aquest sentit, l’home era el cap de família mentre que la dona quedava relegada a un segon terme, de manera que restava exclosa de qualsevol decisió important.

Un dels motius per demanar una autorització era la necessitat de disposar del consentiment del pare o del marit per tal de poder viatjar a l’estranger, sovint per treballar, o bé per poder intervenir en una compravenda.

Fins l’any 1972, en el cas de les noies no n’hi havia prou d’haver assolit la majoria d’edat, que es situava en 23 anys abans de la Llei de 13 de desembre de 1943 i 21 anys a partir d’aquesta Llei. Segons establia l’art. 312 del Codi civil:

«las hijas de familia mayores de edad, pero menores de veinticinco años, no podrán dejar la casa del padre o de la madre, en cuya compañía vivan, más que con licencia de los mismos, salvo cuando sea para contraer matrimonio o para ingresar en un Instituto aprobado por la Iglesia [un convent]».

«Se contempla por tanto, la posición peculiar de la mujer casada en la sociedad conyugal, en la que por exigencias de la unidad matrimonial, existe una potestad de dirección, que la naturaleza, la Religión y la historia atribuyen al marido dentro de un régimen en el que se recoge fielmente el sentido de la tradición católica que ha inspirado siempre y debe inspirar siempre en lo sucesivo las relaciones entre los cónyuges». De l’exposició de motius de la Llei de 24 d’abril de 1958, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil.

Procediment núm. 308/1940, del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Barcelona, sobre autorització marital per a atorgament d’escriptura de venda:

«1º.- El marido es representante de la mujer. Esta no puede sin su licencia comparecer en juicio por si o por medio de procurador. No necesita sin embargo de esta licencia para defenderse en juicio criminal o para demandar o defenderse en los pleitos con su marido. Artº. 60 del Código Civil. 2º.-Tampoco puede la mujer sin licencia o poder de su marido, adquirir por título oneroso ni lucrativo, enagenar sus bienes ni obligarse, sino en los casos y con las limitaciones establecidas por la Ley - Art. 61 del propio Código. 3º.- Son nulos los actos ejecutados por la mujer contra lo dispuesto en los anteriores artículos, salvo cuando se trate de cosas que por su naturaleza están destinadas al consumo ordinario de la familia, en cuyo caso las compras hechas por la mujer serán válidas - Art. 62 del mismo Código» (foli 7).

Va caldre esperar fins a la Llei 14/1975, de 2 de maig, sobre reforma de determinats articles del Codi civil i del Codi de comerç sobre la situació jurídica de la dona casada i els drets dels cònjuges, per a la derogació de les llicències maritals i el deure d’obediència al marit.

 

Acta de consentiment marital núm. 180/1955, del Jutjat Municipal núm. 4 de Barcelona (Registre Civil).

Acta de consentiment patern (filla de 24 anys) núm. 51/1955, del Jutjat Municipal núm. 4 de Barcelona (Registre Civil).

Acta de consentiment marital núm. 90/1955, del Jutjat Municipal núm. 4 de Barcelona (Registre Civil).

Acta de consentiment marital núm. 134/1955, del Jutjat Municipal núm. 4 de Barcelona (Registre Civil).

Acta de consentiment marital núm. 127/1955, del Jutjat Municipal núm. 4 de Barcelona (Registre Civil).

Procediment núm. 308/1940, del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Barcelona, sobre autorització marital per a atorgament d’escriptura de venda.

Mostra representativa de la literatura de l’època destinada a la dona.

Mostra representativa de la literatura de l’època destinada a la dona.